Un nou (?) medicament contra la depressió

El dia 30 de setembre la FDA, l’organització que supervisa la seguretat i eficàcia dels nous medicaments als Estats Units, va aprovar un nou fàrmac per a la depressió. La eixida d’aquest medicament va estar acompanyada d’un enorme eco mediàtic y va estar portada dels principals periòdics del món. El medicament té per nom comercial Brintellix i el seu principi actiu és una molècula denominada vortioxetina. Les bones noticies són que en assajos clínics, els que es realitzen sobre pacients, el medicament va mostrar una efectivitat major que el placebo, evidentment, i que presenta menys efectes secundaris que alguns dels antidepressius d’us més comú actualment. Tot i aixó, existeix un aspecte preocupant pel que fa a aquest llançament, la vortioxetina és un medicament de els anomenats SSRIs, inhibidors selectius de la recaptació de serotonina. Estes molècules tenen com a resultat l’augment de la disponibilitat d’aquest neurotransmissor i, per tant de la seua acció, la qual produeix els efectes antidepressius. Es preocupant, al meu entendre perquè, encara que la vortioxetina és lleugerament més efectiva que els seus predecessors, posa de manifest una vegada més la nostra incapacitat per trobar rutes alternatives i més eficaces  per a combatre aquesta malaltia. Els SSRIs van ser descoberts en la dècada de 1970 i fins hui s’han obtingut molt poques molècules alternatives amb una activitat terapèutica similar. És cert que els SSRI s’han anat millorant i s’han obtingut molècules amb menors efectes secundaris i més efectivitat, però no és menys cert que els laboratoris no han estat capaços fins hui de trobar solucions substancialment diferents. Açò té un impacte molt negatiu, moltes grans farmacèutiques estan abandonant les seues línies de investigació en malalties del sistema nerviós central. La investigació sobre els medicaments per a aquestes malalties tenen un cost econòmic molt gran, especialment en la seua fase clínica. Es fa necessari, per tant, un esforç per part dels investigadors i les agències governamentals que els financen per a desenvolupar nous medicaments alternatius. Aquest esforç ha d’anar dirigit a la comprensió de les bases cel·lulars i moleculars de la malaltia, a la recerca de noves molècules amb efectes terapèutics i a la revisió de la capacitat terapèutica d’altres molècules que es troben al mercat per a altres usos. Sense aquest impuls, el futur dels pacients no es presenta molt prometedor. És hora doncs de que ens posem a treballar, especialment els joves neurocientífics i de que busquem solucions alternatives i innovadores que facen front al gran impacte social que representen les malalties mentals.


http://www.latimes.com/science/sciencenow/la-sci-fda-approval-antidepressant-20130930,0,640455.story