BACTERIS PER A TRACTAR LA DEPRESSIÓ

Menjar és un dels plaers essencials del ésser humà; hi ha inevitablement una connexió forta entre els aliments i les àrees cerebrals que regeixen el nostre apetit i la satisfacció que ens produeix ingerir determinats aliments. A més, és ben sabut que determinats desordres alimentaris, com ara alguns tipus d’obesitat o l’anorèxia tenen el seu origen en alteracions d’aquestes àrees, les quals resulten en conductes alimentàries inapropiades i perilloses per a la salut dels individus. Per tant, resulta evident que el nostre cervell té una important influència en allò que mengem i deixem de menjar. Però pot la dieta influir en el nostre sistema nerviós? Poden alguns aliments generar canvis en el nostre comportament fins al punt de desencadenar malalties mentals? Òbviament, qualsevol dieta que incloga compostos que  puguen arribar i afecten al nostre sistema nerviós, pot produir efectes no desitjats. Per exemple, un consum excessiu de cafè o begudes que continguen elevats nivells de excitants, com la cafeïna, resultarà en una sobreexcitació de les neurones i pot predisposar fàcilment a l’ansietat. La presència de determinats herbicides en alguns dels vegetals que mengem també pot ser una font de problemes neurològics si les seues concentracions són elevades. Moltes d’aquestes molècules han estat dissenyades per a interactuar amb els sistemes nerviosos dels insectes i, col·lateralment, algunes d’elles poden afectar el nostre sistema nerviós,  creant reaccions agudes o fins i tot produint malalties neurodegeneratives si el seu consum es cronifica. La presència de nivells d’hormones elevades en la carn que consumim també pot produir canvis importants, perquè al nostre sistema nerviós hi ha gran quantitat de receptors per a aquestes substàncies i moltes d’elles són pràcticament idèntiques a les dels humans. Recents estudis han donat un pas més  en esta relació de la dieta i el sistema nerviós central, trobant que la composició de la nostra flora intestinal, el conjunt de bacteris que viuen en simbiosi amb nosaltres als intestins, pot influir de manera poderosa el nostre comportament i fins i tot predisposar al desenvolupament de determinades malalties psiquiàtriques. És sorprenent constatar el poder que poden exercir aquests microorganismes, però no ho és menys saber que el seu nombre multiplica per deu el de totes les cèl·lules del nostre cos! El nostre sistema nerviós central i el del nostre sistema digestiu estan fortament connectats pel nervi vagus, el qual proporciona un via de senyalització bidireccional entre els dos sistemes. Investigacions recents suggereixen que la presència de una inflamació al nostre sistema digestiu en determinades etapes de la nostra vida, especialment en les primeres etapes de la infantessa, pot induir una sobreproducció de l’hormona factor alliberador de la corticotropina (CRF), una molècula crítica per a regular la nostra resposta a l’estrès. Aquests canvis poden derivar en efectes permanents sobre el nostre sistema nerviós, els quals facilitarien l’aparició de desordres d’ansietat i fins i tot propiciar el desenvolupament de depressió. Sembla que la composició de la flora bacteriana intestinal té un paper molt important en la regulació del nostre sistema digestiu i que alteracions en aquesta composició poden induir la inflamació d’aquest sistema. Experiments realitzats amb ratolins els quals estaven lliures de bacteris al seu sistema digestiu demostraren que aquests animals mostraven nivells reduïts d’ansietat comparats amb ratolins que eren infectats pels bacteris habituals. Aleshores, sembla que hi ha una relació clara entre la nostra flora intestinal i el nostre sistema nerviós central. Les vies per les quals aquesta relació ocorre encara estan lluny de ser aclarides, però certament el nervi vagus ha de ser un dels actors principals. De fet, se sap que la modificació de la població de bacteris intestinals fa que el nervi  vagus transmeta senyals que modifiquen la expressió d’alguns receptors de neurotransmissors, les molècules que fan servir les nostres neurones per a comunicar-se, així com alguns comportaments. Açò obri un fascinant camp d’investigació que ens pot dur a entendre millor la relació del sistema nerviós i el digestiu i a esbrinar si les causes d’alguns tipus de depressió no estan en realitat localitzades més davall del nostre coll. A més, col·loca als aliments que contenen probiòtics, aquells microorganismes que tenen efectes beneficiosos sobre el sistema digestiu, com a prometedors elements terapèutics per a tractar determinats desordres mentals.