El menyspreu per la vida humana de
l’Alemanya nazi és ben conegut per tothom. La destrucció sistemàtica de
persones, idees i actituds va ser una constant del règim de Hitler. Tot i això,
més de cinquanta anys després continuem sorprenent-nos d’algunes de les seues
accions. L’altre dia, per casualitat vaig llegir un article que parlava de com
el tercer Reich va afrontar el problema de l’esquizofrènia en particular i de
les malalties mentals en general (1). La idea d’una raça pura i immaculada,
juntament amb una situació econòmica difícil
després de la primera guerra mundial, va portar a una eliminació planificada
dels malalts mentals mitjançant la esterilització i l’assassinat. En els
primers anys trenta aquesta no era idea exclusiva d’Alemanya, de fet el
moviment eugènic o d’higiene racial era molt prominent també als Estats Units i
a la Gran Bretanya. Aquest ambient va dur a la promulgació en 1933 de la “llei
per la prevenció de la progènia amb defectes hereditaris”, la qual no sols
resultaria en una raça més neta sinó també resoldria el problema de la
saturació dels hospitals psiquiàtrics alemanys. Nombrosos articles publicats a
aquella època van donar suport a aquesta llei, com per exemple un de Kihn titulat
“La eradicació dels menys valuosos per a la societat”. La posada en marxa de
les accions que acabarien amb la vida i amb l’esterilització de milers de
pacients esquizofrènics es va vertebrar a través d’un programa anomenat Aktion
T4, el qual posà en marxa Hitler el 1 de setembre de 1939, el mateix dia que
Alemanya va envair Polònia. Encara que és cert que molts metges s’oposaren a
aquest programa i van salvar pacients falsificant els seus informes mèdics, una
gran majoria de psiquiatres alemanys hi va participar. Sols la capacitat de
treballar va ser un factor crític per a evitar la mort. El resultat va ser
horripilant: al voltant de 132000 pacients amb esquizofrènia esterilitzats i
entre 200000 i 275000 assassinats. Al voltant d’unes 70000 persones d’aquestes
van ser gasejades, un mètode que després els nazis adoptarien per a la “solució
final”, aplicant-lo a jueus i altres minories ètniques, polítiques i d’altres
tipus, les quals havien de ser també eliminades per deixar una raça ària pura a
Alemanya. Més de 100000 pacients van ser
també assassinats mitjançant la fam i el fred. Tota aquesta follia va ser
provocada en gran mesura pel convenciment que l’esquizofrènia era una malaltia
amb una clara base genètica, es a dir que es pensava que la malaltia es podia
heretar fàcilment de pares a fills. Dos eminents psiquiatres de l’època van ser
els més importants responsables d’aquesta teoria, Rüdin i Kallman, els quals
pensaven que l’esquizofrènia era una malaltia d’herència mendeliana per un gen
recessiu. Avui sabem que açò no és cert, l’esquizofrènia és un desordre en el
qual intervenen múltiples gens i que sols la combinació d’alguns d’aquests
defectes genètics i l’ambient pot resultar en el desenvolupament de la
malaltia. El més greu de tot es que en 1940 ja es podia saber que eliminar
casos de esquizofrènia de la societat no tindria efecte sobre la incidència de
la malaltia, perquè la vasta majoria de pacients no tenia una història familiar
d’esquizofrènia i no la reproduïen en la seua descendència. Tot i això, el
programa Aktion T4 no es va detenir i dugué a les espantoses xifres que avui coneguem. Un
exemple més de com la barbàrie humana
unida a un mal us de la ciència pot dur-nos al desastre. Sols ens queda
aprendre del passat per a que coses semblants no es tornen a repetir en el
futur.
1: E.F. Torrey & R.H. Yolken, 2010.
Psychiatric Genocide: Nazi Attempts to Eradicate Schizophrenia. Schizophrenia
Bulletin, 36 (1): 26-32.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada