ROSSEGAR REDUEIX ELS EFECTES DE L’ESTRÈS
Quantes vegades hem estat estressats, ansiosos, i ens hem posat a rossegar un llapis, un bolígraf o un xiclet? Un acte reflex el qual semblava que ens reduïa un poc l’ansietat. Però, era real eixa sensació? Doncs sembla que sí. Diversos estudis han demostrat (hi ha neurocientífics per a tot) que hi ha una base científica per a esta percepció.
L’estrès genera al nostre organisme una sèrie de reaccions que ens ajuden a superar la situació adversa que l’ha generat. Imagineu, és un dir, que sou un ratolí qui s’ha trobat de sobte amb un gat. El veure o olorar al felí provoca d’immediat un seguit de reaccions que condueixen a augmentar el seu ritme cardíac per a poder córrer més de ràpid, a disminuir la circulació prop de la pell per a evitar hemorràgies, a fer que els seus reflexos siguen més ràpids o a que transitòriament la seua sensació de dolor siga més feble si pateix una ferida. Com podeu suposar, tots aquestos canvis són orquestrats pel nostre cervell, el qual ens fa adonar-nos de la situació estressant. Esta reacció del cervell va a activar dos sistemes molt importants, els quals estan mitjançat per dos hormones: el cortisol i l’adrenalina. El cervell fa que el òrgan on es produeixen aquestes hormones, la medul·la adrenal o suprarrenal (perquè es troba per damunt dels ronyons), descarregue una gran quantitat d’elles a la circulació sanguínia. Aquestes hormones tenen efecte en molts dels nostres òrgans, com ara els músculs que compten amb més energia, el cor que batega més de pressa, i per suposat el nostre cervell. L’estrès provoca canvis en el funcionament i l’estructura de les neurones. Aquestos canvis són adaptatius a curt termini i ens ajuden a donar resposta a la situació estressant, modificant el nostre comportament. En el cas del ratolí, molt probablement decidirà el seu cervellet que més li val anar-se’n corrent que seguir gaudint tranquil·lament del trosset de formatge. La vida, especialment la dels ratolinets, és dura.
El nostre cervell fa que la medul·la adrenal secrete cortisol a través d’una hormona que és alliberada per les neurones d’una regió anomenada hipotàlem. Aquesta hormona es denomina factor d’alliberament de la corticotropina (CRF per als amics). Doncs be, estudis d’un grup japonès 1 van demostrar que deixant que les rates rossegaren un tros de fusta (fer-ho amb xiclet seria complicat per a elles) durant un període d’estrès, feia que es suprimira l’alliberament de CRF i, per tant es disminuira la resposta hormonal a l’estrès. Més encara, aquesta mateixa setmana al congrés americà de Neurociencia un estudi mostrava com rossegar durant l’estrès també influïa en la secreció neuronal d’unes molècules denominades neurotrofines, les quals són responsables de modificar el funcionament i les connexions de les neurones. Per tant, sembla que això de rossegar la llapissera pot no ser una idea tan estranya per a no sentir-nos tan estressats. Jo, ara que li he vist un poc de base científica a l’assumpte, vaig a posar-me el bolígraf a la boca i a intentar alleugerir l’impacte de les eleccions al meu cervell. Encara que no crec que el remei siga prou potent...
1: Biting suppresses stress-induced expression of corticotropin-releasing factor (CRF) in the rat hypothalamus. Hori N, Yuyama N, Tamura K. J Dent Res. 2004 Feb;83(2):124-8.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada